ABANS D'INVESTIGAR RECORDEM... "COM SOM PER FORA?"

Després de posar en comú els nostres coneixements previs i delimitar els objectius del projecte a partir de les inquietuds dels menuts, és convenient partir d'allò que els xiquets ja coneixen.
Com anàvem a investigar com és el nostre cos per dins calia recordar com és el nostre cos per fora, quines parts té i per a què serveixen. En assemblea, recordarem les diferents parts, assenyalant-les i explicant a la resta la seua funció.

En gran grup, escrivírem les diferents paraules de les parts del cos que anomenaven i, més tard, la nostra tasca individual consistia a copiar les paraules als buits corresponents del nostre dossier del projecte.




Durant la setmana, explorarem les nostres diferències corporals i vàrem aprendre com mesurar la nostra alçada i el nostre pes, gràcies a la cinta mètrica i a la bàscula. Experimentarem amb aquests instruments de mesura i anotarem les nostres dades corporals.

Pujarem a la bàscula. La que teníem a l'aula era digital, això volia dir que a la pantalla ixen uns números. És el nostre pes en kilograms.

Mesurarem la nostra alçada amb la cinta mètrica. Escrits a la cinta hi ha uns números. La nostra alçada es mesura en centímetres.

Després de pesar-nos i mesurar-nos, escrivíem les nostres dades al dossier. Després, afegiríem les nostres fotografies.

A més, a més, durant aquesta setmana recordarem la cançó del cos, la cantarem i la treballarem. L'afegirem al nostre dossier per poder recordar-la i cantar-la a casa.

Ara ja estàvem preparats per a aprendre més coses del nostre cos per dins!

RACONS DE TREBALL

Hui compartisc amb vosaltres una sessió de racons dirigits per a 5 anys. Correspon al mes de novembre. Podeu llegir en què consisteix aquesta metodologia ací.

RACÓ DE NÚMEROS: Classifiquem, contem i seriem fruits secs.

Repartim fruits secs a cada xiquet. Ha de classificar-los i contar la quantitat de cada categoria, i després escriure la quantitat al paper. Per últim, fem sèries seguint les targetes. Aquestes targetes podeu trobar-les al blog¿Qué hacemos hoy en el cole? Jo vaig fer servir aquestes targetes en diverses ocasions.

     

    

Racó de lletres: cada cosa al seu lloc. 

Buscant recursos per Internet em vaig trobar un gran blog d'Educació Infantil, amb boníssimes idees i recursos per a l'aula. Es tracta de 3,4 i 5. D'aquesta web m'agraden especialment les propostes per a racons autònoms. En aquesta ocasió vaig voler adaptar una activitat amb caixetes i xicotets objectes que em va encisar. La teniu completament descrita ací. 

Al grup que els tocava Racó de lletres els vaig presentar d'una banda, una sèrie d'objectes menuts -jo els vaig fer entrega d'aquests tresorets dins una cistella-, i, d'altra banda, una sèrie de caixes amb unes paraules al tap. L'activitat consistia a posar al dins de cada caixa els objectes escrits a les targetes. Després, revisem que estiga tot correcte, i per últim, escrivim al full els objectes que hem classificat.

A continuació podeu descarregar el full de treball que vaig adaptar. 

    Racó d'ulls atents: Fem ponts. 

Treballem la grafomotricitat des d'una perspectiva creativa i lúdica. La proposta de treball és fer ponts amb retoladors partint des de la vora dels fulls i anar omplint-lo com si fóra una mena de marc.

Racó d'ulls atents: Fem formes amb palets de gelat. 

Per a aquesta activitat necessitem pals de gelat de colors. La proposta és manipular i jugar amb el material i fer composicions de manera lliure. Una vegada acabe la composició, la copie en un full utilitzant retoladors prims. Aquesta activitat és més complexa del que sembla, ja que requereix atenció visual i concentració. 

Racó d'art: Completem paisatges de tardor.

Treballem els colors de la tardor i el paisatge a partir d'aquesta activitat que he fet servir en diverses ocasions. M'agrada perquè implica la interpretació d'imatges per part dels menuts així com la seua creativitat. 

En primer lloc els xiquets trien una fotografia. Totes les fotografies representen paisatges de tardor. Després, enganxen la fotografia en un full blanc de manera lliure. A continuació, dibuixen amb llapis, continuant la fotografia. 

Per últim, pinten el seu dibuix amb aquarel·la. 

Racó de joc simbòlic: juguem amb els superherois. 

Com ens trobàvem immersos en el projecte de superherois i superheroïnes vàrem fer un xicotet racó amb els joguets que portaren de casa. Amb els ninots d'acció podíem inventar mil històries. Construirem ciutats amb peces de construcció on vivien aquests personatges.

SOM UNES MÀQUINES: iniciem un nou projecte.

De vegades, els projectes de treball sorgeixen de temes triats directament pels xiquets. En altres ocasions, els adults proposem temàtiques que connecten de forma directa amb els seus interessos i inquietuds, encara que no els hagen triat ells mateixos. Enguany jo he combinat aquestes dues maneres de fer.

Al començament del segon trimestre de 5 anys els vaig proposar investigar sobre el nostre cos per dins. La primera sessió va consistir a descobrir quins són els seus coneixements previs sobre el tema. Com una rutina, aquesta activitat la féiem en equip. Cada grup anotava a la pissarra blanca aquelles coses que sabien del funcionament del nostre cos. Després, els portaveus de cada equip eren els encarregats de contar a la resta allò que havien escrit.

Va ser sorprenent descobrir que sabien moltes més coses de les que jo pensava.

Al nostre dossier vàrem incloure les frases que va pensar cada un dels nostres equips i una fotografia de la pissarra resultant. He de dir que les paraules que ells escrivien sorgien de la seua escriptura espontània, així s'observa la diversitat d'estadis en què es troben els xiquets/es.

Durant una altra sessió, en assemblea, ens preguntàrem quines coses volien aprendre del nostre cos per dins. Jo vaig prendre nota del que cada u deia i una vegada tots havien parlat, ho vaig llegir en veu alta. Ja teníem un punt de partida, així que només calia escriure la nota per a informar a les famílies i començar la nostra recerca.

Al nostre racó del projecte, penjaríem allò que sabem i allò que volem saber, per tindre durant tot el projecte present les nostres reflexions.

I, com sempre, després de totes aquestes reflexions en gran grup, on l'intercanvi d'idees i la parla és fonamental, toca un treball més individual, on podem observar d'una manera directa el grau de coneixement del menut: el dibuix.

En aquest cas proposem al xiquet que dibuixe el seu cos per dins. En finalitzar el projecte tornarà a dibuixar-se, i podrem comprovar la seua evolució i aprenentatge.

POR A L'ESCOLA?

La incorporació a l'escola és un procés complex per al xiquet. Suposa l'adaptació a un nou entorn, a unes noves persones adultes, a unes noves normes, noves activitats, noves formes de relació... No cal dir que s'han de respectar els ritmes de cada alumne, i s'ha d'afavorir un clima afectuós, ja que les relacions que establisca envers l'escola i les mestres són fonamentals en la seua relació posterior. Pense que la gran majoria de mestres d'Educació Infantil actuen en conseqüència a aquests principis i cada vegada més a les escoles públiques es plantegen programes d'incorporació progressius més adequats a les necessitats dels menuts de 3 anys que entren per primera vegada al centre.

L'actitud de les famílies és essencial per tal que aquesta incorporació siga efectiva, perquè contagiem als menuts de les nostres inquietuds i pors.

Cada vegada més, per desgràcia, em trobe a la xarxa amb certes actituds negatives envers les mestres i les escoles infantils. L'escola és imaginada en contraposició a la família, a la criança natural. Sembla que no trobarem respecte al xiquet a no ser que matriculem als nostres fills en un centre Montessori o Waldorf. Els posts i comentaris afirmant i expandint el rebuig a l'ensenyament i als professionals dels centres suposadament "tradicionals" es viralitzen, i "tradicional" en aquest àmbit, curiosament, significa "públic". Em fa gràcia pensar que aquestes metodologies de fa un segle es consideren innovadores, ja que fa molt de temps que mestres incorporen principis metodològics estrets d'aquests corrents pedagògics, d'una manera eclèctica. El mestre fa la metodologia i no la metodologia al mestre. Però és només una opinió personal. Sense desprestigiar els centres esmenats, pense que hi ha moltíssims centres públics que ofereixen una educació de qualitat amb professionals excepcionals i que fan veritable innovació educativa.

Per altra banda, el meu pensament és que encara s'ha d'avançar molt, i n'hi ha pràctiques criticables i metodologies que s'han d'abandonar. Hi ha un abús de les "fitxes" i des del meu punt de vista els xiquets passen en algunes ocasions massa temps asseguts. Però la majoria de mestres tant "tradicionals" com "innovadores" respecten als menuts, els estimen i els donen afecte. Les pors i les inquietuds davant el benestar dels xiquets a l'escola són infundats des del meu punt de vista, i l'expansió d'aquesta idea per la xarxa molt perillosa. 

Aquestes afirmacions gratuïtes, la majoria d'ocasions, fan molt de mal a l'escola, però principalment repercuteixen en els seus fills. Les expectatives negatives davant la mestra, davant el col·legi contagiaran al menut. I només fem que construir un mur d'incomunicació entre família i escola.

Per ajudar al nostre fill/a en la incorporació és important establir una relació d'intercanvi d'informació, i ací tenim molta responsabilitat com a mestres. La nostra tasca en els primers contactes amb les famílies és informar, tranquil·litzar i establir una bona relació.

Al menut li explicarem sempre la veritat i ens acomiadarem d'ell amb afecte però sense dramatismes. Si mostrem una emoció de tristesa o angoixa només farem que reforçar en ell aquestes emocions. De vegades és complicat però el contrari allarga en el temps la seua angoixa en el moment de separació.

Davant del xiquet procurarem sempre manifestar comentaris positius sobre l'escola, els mestres, els companys...

És probable que dur a l'escola un ninotet, un joguet, una manteta o qualsevol objecte d'aquesta mena li proporcione seguretat i allargue el vincle amb el seu món familiar.

Hem de ser molt comprensius amb ells durant aquesta etapa, proporcionar-li molt d'afecte i confiar en el procés, en l'escola, en el bon fer del mestre... la confiança serà el fonament de la resta de l'etapa d'Infantil.

Confieu. Col·laboreu. Acompanyeu. Família i escola hem de ser un equip.

CARTELLS PER ALS PENJADORS

S'apropa el començament del nou curs, i molt prompte estarem programant activitats per als primers dies i preparant les nostres aules per a tot un any de vivències i experiències.
,
Cuidar els espais propis dels xiquets i xiquetes és important. Tindre un lloc personal com el perxador on deixar les seues peces de roba o saquet o la safata on guardar els seus treballets... li proporciona seguretat i confiança. Als 3 anys, la seua fotografia és imprescindible per reconéixer aquests espais. Als 4 anys el nom propi ja té un pes per si mateixa. Als 5 anys, el nom pot aparéixer sense cap fotografia. En la meua aula, en 5 anys faig servir el nom propi en lletra lligada.

Podem transformar aquesta necessitat de l'inici de curs de fer cartells i targetes en una activitat profitosa amb els xiquets.
Enguany, amb el grup de 5 anys férem els nostres autoretrats!

1. Primer, els vaig repartir un marc on posava el seu nom en lletra lligada. Anteriorment, ja havíem fet una activitat de presentació dels nostres noms en lletra lligada, així que no va ser la primera vegada que els vaig exposar-hi.

2. A continuació, la consigna era fer un autoretrat, utilitzant ceres molles.

3. Després, amb tempera havien de decorar el marc fent espentes amb el dit.

4. Per últim, amb el punxó, resseguien el marc per separar la targeta del full. 

Només calia plastificar les targetes per tal que serviren per a tot el curs, i enganxar-les amb velcro als penjadors del corredor, sota el número de la llista.

El resultat és molt vistós. Sempre és preferible utilitzar les produccions dels xiquets per decorar l'aula. Valorem les seues obres i col·laboren en construir la seua classe. A més a més, aquesta activitat ens serveix per a avaluar la seua evolució gràfica i la construcció de la figura humana. Al final de curs, l'evolució és sorprenent.

INVESTIGUEM ELS SUPERHEROIS

El projecte dels superherois va ser molt motivador per als alumnes. Ells havien decidit el tema, i va resultar tot un èxit. Us relataré algunes activitats que varen sorgir a partir d'aquests personatges. 

BUSQUEM A LA VIQUIPÈDIA EL SEU SIGNIFICAT. 

En primer lloc, quan comencem un projecte necessitem fer una recerca d'informació. A l'aula tenim un recurs molt important: Internet. Els xiquets ho saben, i quan els preguntem una manera de buscar respostes a una pregunta sempre apareix "Google" com una eina imprescindible hui en dia. Els vaig proposar buscar la definició de "superheroi" a la Viquipèdia. Vàrem llegir-la en veu alta i amb la seua ajuda, la vàrem escriure a la nostra pissarra.

Després, cadascú va copiar la definició a la seua fitxa, que formaria part del dossier del projecte. A més a més, jugarem una mica amb la paraula superheroi i vàrem aprendre que es tracta d'una paraula composta. Ací teniu les fitxes en blanc per al dossier.

FEM JOCS A L'ASSEMBLEA AMB ELS NINOTS DEL SUPERHEROIS. 

Com vàrem demanar a les famílies la seua col·laboració, a poc a poc construirem el nostre racó del projecte, on hi havia prou ninots de superherois. A l'assemblea varen sorgir diferents jocs o activitats que tenien com a protagonistes a aquests personatges.

- Descripció dels superherois: quan un amic portava un nou ninot, havia d'ensenyar-lo a la resta, i descriure com és, quin és el seu nom, quins superpoders té, quina roba porta, quin és el seu emblema... Una bona manera de practicar el llenguatge oral i aprendre nou vocabulari en valencià!

- Contar de dos en dos, de tres en tres, de quatre en quatre... Un dia els vaig proposar un nou joc. Vàrem ordenar les targetes dels números de l'1 al 20, i després vàrem ordenar els ninots del més xicotet al més gran. Mr Increïble era el més gran, després Hulk, Falcó i Ironman. Cada ninot caminava d'una forma, segons la seua grandària. IronMan caminava d'un en un, Falcó ho feia de dos en dos, Hulk de tres en tres i Mr Increïble de 4 en 4. Cada xiquet voluntari havia de fer-los moure segons el número que eixia al dau. D'aquesta manera practicàvem el conteig.

IDENTIFIQUEM EMBLEMES DELS SUPERHEROIS. 

Amb targetes a l'assemblea, juguem a reconéixer diferents emblemes amb el superheroi corresponent. Després, ho férem també al nostre dossier de treball. Aquest material ho podeu trobar a la pàgina Idees Magistrals, teniu l'enllaç ací.

CONFECCIONEM DISFRESSA DE SUPERHEROI I SUPERHEROÏNA. 

Ens férem la nostra pròpia disfressa de superheroi i superheroïna amb material casolà.

- Antifaç: amb cartolina. Pintem amb tempera sòlida, enganxem estreles i després amb el punxó traguem fora l'antifaç.

  

- Capa: Vaig demanar a les famílies que portaren una samarreta vella retallada de la següent forma. 

Després, vàrem estampar el següent logotipus amb pintura de tela, utilitzant una plantilla: 

- Punys: Amb els canuts del paper higiènic es poden fer moltes coses. En aquesta ocasió ens confeccionarem uns braçalets molt bonics per a convertir-nos en uns autèntics superherois. Vàrem pintar-los amb tempera i després enganxarem unes estreles fetes amb goma-eva brillant.

Entre tots pintarem un decorat d'una ciutat en un paper continu per tal de fer un photocall. Ens férem unes fotos molt divertides que varen ser un regal de nadal molt especial.

FEM ART A L'ESTIL D'ANDY WARHOL. 

A partir de fotografies en blanc i negre de superherois férem la nostra pròpia obra pop art a l'estil d'Andy Warhol. Utilitzarem ceres molles i vernís.

No en tinc cap fotografia del resultat, però aquestes són les fotografies que els vaig donar als xiquets.

LLEGIREM EL CONTE DE MAX I ELS SUPERHEROIS. 

Un amic de la classe ens va portar un dia aquest llibre meravellós editat per Bromera. Ens va fer reflexionar sobre la veritable identitat dels superherois i superheroïnes que trobem a la realitat. Us el recomane!  Podeu donar-li una ullada a la pàgina de Bromera.

ENS VISITEN SUPERHEROIS I SUPERHEROÏNES REALS: 

Al nostre entorn hi ha persones que dediquen la seua vida a ajudar-nos. Són els bombers, els policies, els metges... Tinguérem la sort de rebre'ls a la nostra aula, i vàrem aprendre moltes coses d'aquestes professions. Abans de les seues visites reflexionarem en assemblea i elaborarem una sèrie de preguntes:

Visita d'una Bombera:

Va visitar-nos una amiga bombera. Vàrem poder veure quin és el seu uniforme, provar-nos el seu casc i conéixer a la seua gossa de rescat! Va ser tota una experiència!

Visita d'un policia local:

Un altre dia vingué a veure'ns el nostre amic policia, que cada dia ens ajuda quan travessem el carrer a l'hora d'entrada i eixida de l'escola. És el policia de barri. Ens va explicar quines eren les seues funcions i com hem de ser bons vianants.

Visita d'una metgessa: 

La mare d'una amiga de la classe és metgessa i ens va explicar com és la seua feina, quin és el seu uniforme, i quines coses hem de fer per tal de no posar-nos malalts. Va dur el seu fonendoscopi i vàrem poder sentir els batecs del nostre cor!

Vàrem aprendre que aquests superherois i superheroïnes també tenen uns emblemes. Finalment férem aquesta fitxa per incloure-la al nostre dossier:

QUÈ HEM APRÉS: 

L'última fase del projecte implica la reflexió de tot allò que hem fet i hem aprés. La construcció d'un mapa conceptual ajuda a englobar tots els continguts treballats. Ho faig amb antelació i després el construïm entre tots, induint el pensament i el record en els alumnes. Aquest va ser el nostre mapa conceptual:

Aquest és un resum de tot el que va significar el projecte. De segur que queden moltes coses per contar, i moltes coses que es podien haver fet, però és el que va ser. Segur que torna a eixir aquest projecte, perquè és un tema recurrent per als xiquets.