L'establiment de rutines és molt important a l'Educació Infantil. La manera de treballar-les al llarg del cicle canvia substancialment depenent de l'edat i les necessitats dels alumnes.
A l'últim curs, els xiquets i xiquetes han guanyat prou autonomia i independència, i a més a més, són més capaços de cooperar.
Enguany la meua aula era molt nombrosa (26 alumnes). Es tractava a més d'un grup prou actiu i inquiet, així que necessitaven molta acció i moviment.
Vaig reflexionar sobre el moment d'assemblea, de quina manera afrontar les diferents rutines que habitualment fem a les aules. Molt sovint, aquests moments es converteixen en l'antítesi d'allò que volem aconseguir. En el punt en què jo em trobava tots coneixien prou bé les rutines de passar llista, de calendari, l'oratge, etc. així que vaig fer un pas endavant i proporcionar una major autonomia als alumnes. Vaig distribuir a la totalitat de la classe en parelles de càrrecs. Cada parella assumia un càrrec que variava cada setmana. Al començament de la classe cada parella feia el seu càrrec. Posteriorment, a l'assemblea, en gran grup, ens dedicàvem a revisar si els càrrecs s'havien fet correctament, i procedíem a felicitar a cada parella si calia fer-ho.
D'aquesta manera, ens estalviàvem prolongar massa les rutines, ja que per exemple passar llista és una activitat molt extensa si a l'aula tenim molts alumnes. A més, ells ja reconeixien pràcticament tots els noms.
Les parelles es creaven de manera que pogueren ajudar-se mútuament, és a dir, que eren parelles heterogènies. I el temps de duració dels càrrecs es controlava mitjançant una aplicació de rellotge de sorra que posaven a la PDI, de manera que ells podien saber a cada moment quant de temps els restava per terminar. En acabar-se el temps, sonava un senyal acústic que indicava el moment de tornar a l'estora per començar l'assemblea.
L'experiència ha resultat positiva. Ha millorat el comportament a l'assemblea, ja que aquest moment l'hem dedicat a altres tipus d'activitats que impliquen la participació de tot el grup, no només de l'encarregat del dia. La seua capacitat d'escolta i d'atenció han millorat, en part per l'activitat inicial on podien moure's lliurement per l'aula. Així, després de revisar els càrrecs, féiem activitats de llengua o matemàtiques, cada dia, en gran grup, i podíem parlar una estona entre tots en començar el dia.
Els càrrecs proposats eren els següents:
- Passar llista: Com érem la classe dels monstres, els nostres noms estaven dins d'un monstre verd que presidia la nostra assemblea. Les targetes amb els noms en lletra lligada estaven enganxats amb velcro. Els xiquets havien de llevar les targetes dels alumnes que hi eren a casa i enganxar-los al cartell corresponent. A més, havien de dir quants xiquets i xiquetes eren a cada lloc.
- Jardiners: Al racó de natura teníem unes plantetes que portaren els xiquets i que cuidàvem. Com cada planta calia arruixar-la més o menys, férem una graella per recordar quines plantes calia arruixar cada dia. Una mena d'horari de reg.
- Ordre i neteja: Al començament del matí, els encarregats havien de revisar si calia agranar o netejar alguna part de la classe. Era una bona excusa per jugar amb les graneres de la classe o practicar aquesta destresa amb elles, segons es mire.
- Els matemàtics de la setmana havien d'omplir el tauler del número de hui. En aquest tauler, cada dia jo posava un número diferent. Ells havien de buscar la targeta amb el seu nom escrit, les targetes amb les quantitats expressades de diferents formes i omplir la graella de descomposició corresponent.
- Els meteoròlegs eren els encarregats d'observar i enregistrar l'oratge del dia. Buscar les targetes amb el nom escrit i el símbol corresponent, així com marcar en un registre mensual l'oratge del dia.
- Els encarregats del calendari col·locaven el nostre Sully (de Monstres S.A), davant la porta del dia de la setmana que era. Ratllaven al calendari el dia de hui i després canviaven el nostre calendari per enregistrar la data.
- Els artistes de la setmana tenien una tasca diferent cada dia: dilluns (autoretrat), dimarts (retrat del company), dimecres (paisatge), dijous (bodegó), divendres (dibuix lliure).
- Els poetes de la setmana recitaven a l'assemblea les dites del mes i les poesies que estiguérem treballant durant eixa setmana.
- Els carters revisaven les cartes de la nostra bústia i les repartien.
- Els encarregats de la biblioteca cuidaven que el racó estiguera ben endreçat i els llibres en bon estat.
- La tasca d'aquests encarregats consisteix a vigilar que totes les jaquetes i utensilis dels xiquets estigueren ben penjats, i no hi haguera coses per terra.
- Els encarregats d'ordenar els racons havien de revisar que els diferents materials estigueren ben ordenats i al seu racó corresponent. Ordenaven les prestatgeries. Tot havia d'estar al seu lloc!
Els alumnes s'han mostrat més motivats amb aquesta manera d'organitzar els moments de rutines, en comparació a la manera més tradicional. Tal vegada, comprenc que suposa un moment d'activitat i moviment que pot sorprendre a més d'un mestre, ja que és l'antítesi de com solem treballar les rutines. 26 xiquets i xiquetes fen coses alhora en un mateix moment genera soroll i un ambient que es pot confondre amb el caos, però que en realitat està prou organitzat. És important establir i recordar quines són les normes d'aquest moment, així com utilitzar recursos com el termòmetre de veu perquè a poc a poc es regulen. El reforç positiu en el moment d'assemblea mitjançant les felicitacions a cada parella si s'ha esforçat a fer la seua tasca és fonamental. Delimitar el temps i tindre el recolzament visual del rellotge de sorra i l'auditiu amb el senyal acústic m'han servit per què aquesta activitat fora més organitzada i profitosa.
De moment, ho he posat en pràctica només a l'aula de 5 anys, però pense que tal vegada es pot començar a treballar d'aquesta forma a partir del segon trimestre del curs de 4 anys.
