Sempre ho hem fet així

Malauradament he anat canviant d'escola, d'equip educatiu, de companyes i d'alumnes durant tota la meua carrera docent. El temps més llarg que he passat en un mateix centre han sigut 2 cursos consecutius. I, malauradament, aquesta frase "sempre ho hem fet així", es repeteix allà on vaig.


Farta com estic de sentir-la en boca de diverses persones i en diferents situacions, inevitablement em veig obligada a reflexionar sobre allò que amaguen aquestes paraules...Serà realment l'immobilisme pedagògic el mal endèmic de l'escola? La comoditat en l'acció, l'acció sense reflexió o la comoditat més pròpia d'un funcionariat ranci que d'un mestre?
Però anem amb compte! Ni tot allò "nou" és veritablement "nou", ni "nou" és sinònim de "bo", però observe que la dinàmica general és la perpetuació d'un sistema i una manera de fer sense aturar-nos a reflexionar per què ho fem.I done constància que jo estic inclosa en aquesta afirmació, ja que sent que sovint jo també -com totes- treballe o faig determinades coses per inèrcia, per repetició, per no enfrontar-me al sistema predominant, per no distanciar-me radicalment del grup o per no aïllar-me de la resta de companyes.
Us posaré un exemple d'allò que intente exposar: els festivals de fi de curs en Educació Infantil. Quin és el seu propòsit? Existeix realment un propòsit? És aquest pedagògic? Si no ho és, de quina manera podem transformar la preparació d'un festival en una actuació didàctica? Si durant la celebració d'aquest festival existeix un gran nombre de xiquets i xiquetes de 3 anyets plorant estem veritablement aconseguint els objectius proposats? Per què continuem celebrant aquests festivals? Es pot plantejar fer-los d'una altra forma?... totes aquestes preguntes hauríem de fer-nos-les però sovint ens trobem amb aquesta frase: "sempre ho hem fet així"... si, senyores, gran argument didàctic...
És un exemple banal que es refereix només a una actuació concreta d'un dia, però és un tastet de totes aquelles coses que es fan perquè sempre s'han fet:
L'adaptació dels xiquets i xiquetes de 3 anys és la més adequada? Han d'aprendre a llegir i escriure abans de primària? La forma en què fem l'assemblea compleix els objectius proposats? Quines coses fem que no donen resultat i per què no les canviem? Els menuts de 3 anys han d'iniciar-se en el traç o millor esperar al curs de 4? Per què no utilitzem més sovint els suports per fer desdoblaments quan tenim ràtios nombroses? Si al pati hi ha prou conflictes, no serà que no tenen diversitat de propostes de joc?...
En definitiva, falta reflexió, falta anàlisis i sobra supèrbia. Falta autocrítica i més valentia. Eixir de la zona de confort costa i molt, però millor si ho fem en equip i com a resultat d'una autoavaluació honesta. Si sempre s'ha fet així i no funciona ha de ser per alguna cosa. Desterrem aquesta frase dels nostres equips docents i reflexionem més sobre les nostres pràctiques.

ACTIVITATS DE NADAL A L'AULA DE 5 ANYS.

S'acosta Nadal i les nostres aules s'omplen de purpurina, senyal inequívoca que precedeix a unes vacances merescudes. Però abans encara queda feina per fer: treballets, tapes, postals nadalenques, ornaments...

De vegades tot ho fem sota un ambient una mica estressant. Hem d'omplir butlletins, tenim reunions... I si ens aturem i juguem un poc aprofitant el nadal? Hui us conte algunes de les activitats que podeu fer a la vostra aula, jo les vaig fer a la meua aula de 5 anys.


TROBEM IMATGES AMAGADES. 


A la xarxa podeu trobar fulls per descarregar amb imatges. Dalt hi ha una consigna per saber què han de trobar. És una tasca que els agrada molt i treballa l'atenció visual. Aquesta activitat jo la vaig programar per al racó d'ulls atents. 

ARBRE DE NADAL MATEMÀTIC.

Aquest joc consisteix en un tauler casolà que és un arbre amb números. Poden jugar de 2 a 6 jugadors. Cada jugador té uns pompons de diferents colors. Es llança el dau i s'ha de posar el pompó al número que li ha eixit. El tauler pot fer-se amb números de l'1 al 6 o de l'1 al 12 i es juga amb dos daus. El joc termina quan es completa l'arbre.

MEMORY D'IMATGES NADALENQUES. 

Fem targetes amb imatges del vocabulari de nadal que estem treballant. El memory és un joc que els agrada moltíssim! És un èxit assegurat. 

ESCRIVIM PARAULES DE NADAL. 

Amb unes targetes de vocabulari i en grups interactius férem la següent activitat. Cada xiquet, primer de tot, mostrava a la resta la seua targeta i deia què li havia tocat. Si no sabia la paraula en valencià, demanava ajuda als companys o a l'adult que hi era al grup. Després, havia de fer una frase amb la paraula. 

Per últim, copiàvem paraules i també les dibuixàvem. 

ARBRES DE NADAL

Per fer aquests arbres només cal tindre gomaeva brillant i palets de brotxetes. Retallem triangles i després cal punxar-los al pal. Dalt de tot, amb dos triangles menuts de color daurat fem l'estrela. Els férem només a una sessió i omplirem la classe d'esperit nadalenc. Un bosc nadalenc a la classe dels monstres!

FLOCS DE NEU DE PLASTILINA.

Amb furgadents i plastilina podeu fer aquests flocs de neu. Una capa de vernís i ja està! Un bon exercici de psicomotricitat fina.

Enguany sóc tutora de 3, i ja tinc pensades algunes activitats i jocs per fer amb els més menuts de l'escola. Personalment és una època que gaudisc molt amb els xiquets. Espere que vosaltres també! Bones festes pre-nadalenques a l'escola!

APARELL CIRCULATORI

A l'assemblea parlarem del nostre cor. Alguns recordaren la visita de la mare d'una companya, que és metgessa. Aquell dia vàrem escoltar el nostre cor gràcies a un instrument que tenia un nom molt llarg i difícil: fonendoscopi.
Varen sorgir diferents preguntes: sempre bategava de la mateixa manera el nostre cor? Per a què servia?

Vàrem veure un vídeo on apareixia un cor bategant. Els vaig explicar que el cor és una mena de motor que fa moure la sang per tot el cos.



A continuació, localitzarem el cor a la nostra maqueta del cos humà i el vàrem explorar i manipular per equips. A la maqueta i els dibuixos representen les artèries i les venes  de diferent color per poder distingir-les. 

Després d'observar la maqueta i buscar informació als llibres del racó, vàrem fer la tasca individual. 

Cada dia sabíem més coses del cos humà! És que érem unes màquines! 

SOM UNES MÀQUINES! (Aparell locomotor)

El nostre amic Pepet feia un temps que estava amb nosaltres. Tots sabien que es tractava d'una maqueta del nostre esquelet, i més o menys tenien una certa idea de per a què ens serveixen els nostres óssos. Convidarem a Pepet a l'assemblea per a conéixer-lo una mica més. Vaig fer unes targetes amb els noms dels óssos. Un amic de la classe ens havia portat una làmina de l'esquelet humà, així que podíem buscar a la làmina les paraules i així saber de quin ós es tractava. A poc a poc, vàrem col·locar les targetes on corresponia, i anàvem construint entre tots el nostre coneixement... per a què serveix el crani? Alguns digueren que dins estava el cervell, així que estava clar... ens protegia dels colps i les caigudes! Les costelles són com una caixeta... la caixa toràcica! Dins estan els pulmons i el cor... Quants óssos tenim a les mans i als peus! Si no tinguérem tants, no es podrien menejar els dits...

Va ser una experiència molt profitosa per als xiquets.

Però el nostre cos no podria menejar els óssos sense els músculs. Perquè pogueren entendre el funcionament dels músculs veiérem vídeos com aquest, i després repetirem el moviment del braç, palpant i notant els nostres bíceps i tríceps.

Podíem tocar, observar i comparar de primera mà la mida i la llargària dels óssos. Busquem l'ós més llarg, el més curt... on estan?, com es diuen? Una motivació per intentar llegir, i a més a més eixes paraules tan difícils!

VÍDEO FUNCIONAMENT DELS MÚSCULS

Al racó del projecte podien consultar informació a diversos llibres del cos humà i a unes làmines que havia elaborat amb la informació més important.

Per últim, de forma individual hi havia unes tasques a fer, relacionades amb el que havíem treballat primer en grup. Us compartisc l'arxiu.

A Par Ell Locomotor by Araceli Martín on Scribd

Normes Assemblea

Comencem curs nou, amb nous alumnes i noves il·lusions. També amb nou cartells. Hui us ensenye els cartellets de les normes de l'assemblea, inspirats en els cartells compartits al blog "Qué hacemos hoy en el cole", de Jessica. Podeu trobar aquests cartells ací.

Aquesta és la meua versió, que podeu descarregar en PDF. Espere que us siga d'utilitat! 

NORMESASSEMBLEA by Araceli Martín on Scribd

COM RESPIREM? EL NOSTRE APARELL RESPIRATORI.

Un dia, a la classe dels Monstres varen vindre dos alumnes nous: Pepet i Pepeta. Imagineu el rebombori que va suposar trobar-se a aquests personatges dins la classe! A l'assemblea va sorgir una conversa. Algú va dir que eren ninots grans, altres que així érem nosaltres per dins... a tots els agradava tindre'ls a l'aula. Els vaig explicar que eren maquetes. Una maqueta és una reproducció d'un animal, persona o objecte, i serveix per a observar i aprendre, és a dir, no és una joguina. Així que, si volien tindre-les a l'aula , havien de tindre molta cura amb elles. Ho varen entendre de seguida, i no va haver-hi cap incidència amb Pepet i Pepeta.

Pepeta es podia desmuntar, i va ser fantàstic, perquè així podíem descobrir com eren els nostres òrgans interns. Varen trobar dues masses idèntiques una mica allargades, que eren els pulmons. Com funcionaven? On podien trobar informació? Els amics de la classe havien portat llibres, però també vídeos, així que dedicarem una estona a obtenir la informació que necessitaven.

Us deixe l'enllaç al vídeo de Happy Learning, és en castellà, però la informació és molt clara i motivadora. Si trobeu algun material audiovisual d'aquesta mena en català, no dubteu en dir-m'ho.

Per la meua part, els vaig fer aquest full informatiu que resumeix el més important del sistema respiratori! Podien consultar-lo al racó del projecte.

Més o menys ja teníem una idea del funcionament dels pulmons. Ara calia experimentar una mica més per assolir-ho. Són conceptes molt abstractes i les parts del cos tenen uns noms molt difícils, però com som unes màquines, som capaços de moltes coses! Fins i tot aprendre que és la tràquea.

Els vaig proposar la construcció d'una maqueta casolana dels pulmons. Necessitaríem tan sols una botella buida de plàstic transparent, un guant de làtex, dos globus, dues canyetes per a beure, plastilina i cinta aïllant.

El procediment era el següent:

1. Tallar la botella per la part baixa.

2. Subjectem el globus amb cinta aïllant a les canyetes i les unim en forma de y.

3. Posem tot dins de la botella i fem un tap amb plastilina.

4. Subjectem el guant amb cinta aïllant per la part retallada de la botella.

La botella és la caixa toràcica mentre que els globus fan el paper de pulmons. La canyeta és la tràquea i el globus és el nostre diafragma. Quan estirem el diafragma els pulmons s'unflen gràcies a l'aire que entra per la canyeta, és a dir, per la tràquea.

El resultat va ser aquest! Tots tornaven molt contents amb els seus pulmons a casa.

Després d'aprendre tant i experimentar per ells mateixos com és i com funciona l'aparell respiratori calia una mica de treball individual per a completar el nostre dossier del projecte. Férem aquest treball on calia omplir els buits amb els noms corresponents de les dues parts principals: pulmons i tràquea, pintar, retallar i enganxar.

Us deixe també el treball que completava l'experiment, per si volien tornar a fer-ho a casa. Es tracta de les instruccions que s'havien de seguir.

Ara ja sabíem una mica més del nostre cos per dins, però el projecte només acabava de començar!

ABANS D'INVESTIGAR RECORDEM... "COM SOM PER FORA?"

Després de posar en comú els nostres coneixements previs i delimitar els objectius del projecte a partir de les inquietuds dels menuts, és convenient partir d'allò que els xiquets ja coneixen.
Com anàvem a investigar com és el nostre cos per dins calia recordar com és el nostre cos per fora, quines parts té i per a què serveixen. En assemblea, recordarem les diferents parts, assenyalant-les i explicant a la resta la seua funció.

En gran grup, escrivírem les diferents paraules de les parts del cos que anomenaven i, més tard, la nostra tasca individual consistia a copiar les paraules als buits corresponents del nostre dossier del projecte.




Durant la setmana, explorarem les nostres diferències corporals i vàrem aprendre com mesurar la nostra alçada i el nostre pes, gràcies a la cinta mètrica i a la bàscula. Experimentarem amb aquests instruments de mesura i anotarem les nostres dades corporals.

Pujarem a la bàscula. La que teníem a l'aula era digital, això volia dir que a la pantalla ixen uns números. És el nostre pes en kilograms.

Mesurarem la nostra alçada amb la cinta mètrica. Escrits a la cinta hi ha uns números. La nostra alçada es mesura en centímetres.

Després de pesar-nos i mesurar-nos, escrivíem les nostres dades al dossier. Després, afegiríem les nostres fotografies.

A més, a més, durant aquesta setmana recordarem la cançó del cos, la cantarem i la treballarem. L'afegirem al nostre dossier per poder recordar-la i cantar-la a casa.

Ara ja estàvem preparats per a aprendre més coses del nostre cos per dins!